Espai de les emocions (carnaval)

Abans de carnaval a l'espai de les emocions hem treballat el conte "El monstre dels colors". Amb aquest hem descobert que cada color representava un sentiment. Durant el conte hem mantingut converses, que a continuació s'adjuntaran. Recordar que les converses estan transcrites tal i com els infants pronuncien les paraules. 

També hem jugat representant els sentiments i hem pintat màscares depenent de com ens sentíem. 

1. Escoltem el conte i parlem sobre el que sentim.

Escoltem el conte “El monstre de colors” a l’espai de les emocions. Aquest conte tracta diversos sentiments: la ràbia, la tristesa, l’alegria i la por. A través d’aquest conte hem iniciat una conversa per saber quan mos sentim igual que el monstre. Els diàlegs estan escrit tal i com els alumnes pronuncien i diuen les paraules. 

GRUP 1

GROC- ALEGRIA

Tots coincideixen que quan els pares venen a cercar-los estan alegres. Algun diu que està alegre quan juga amb els seus amics a l’escola.

BLAU- TRISTESA

Marta: Quan esteu trists voltros?

Xesca: Quan no volen jugar amb jo.

Asia: Quan sa meva mama no me deixa jugar amb ses meves coses.

Maria M: No m’agrada quan una cosa canvia.

Joan: Jo estic trist perquè quan sa meva mama no me deixa anar a ninguna part m’aburresc.

Alicia: Quan jo dorm i a nes meu cap se posen animals, plor.

Marta: Tens mals sons.

Daniel: Quan es meu papa i sa meva mama me deixen sol.

Martí: Quan es meu papa se’n va però qued amb sa meva padrina.

Esnayder: A mi no me agrada que mi mami no me hable.

Miquel: Quan sa meva mama no me deixa jugar amb ses juguetes.

Xesca: Me va fer molta pena quan es meu padrí se va muri.

VERMELL- RÀBIA

Marta: Què és sa ràbia? Quan en teniu?

Nahia: Sa ràbia és quan mos enfadam.

Joan: Quan no mos deixen jugar, jo m’enfad tant i crem com lava.

Maria M: Quan esteim enfadats mos enfadam molt i mon anam. No volem que mos toquin.

Martí: Quan estas enfadat i toquen una teva també t’enfada.

Asia: Quan sa meva mama no me deixa jugar amb es telèfon i menfad. Jug amb sos meus jocs.

Dani: Quan sa meva mama no me deixa comprar juguetes.

Xesca: Quan me castiguen m’enfad i plor.

Marta: A voltros quan vos castiguen també vos enfadau i plorau?

Sí col·lectiu.

Marta: Perquè no heu aconseguit lo que volíeu?

Sí.

NEGRE- POR

Asia: Quan sa meva mama i es meu germà, es ca i papa se’n va tenc por perquè estic soleta.

Daniel: Quan ve un monstre a sa meva casa. Crec que a nes bany.

Esnayder: Quan se’n va es meu germà se’n va a fer una volta i quedi tot sol sol dins es llit.

Joan: Tenc por, ve un drac a sa meva casa. Jo ho sumi i me pos a davall sa manta. Me pega massa por.

Esnayder: Si te poses davall sa manta tendràs més por.

Alicia: Quan jo dorm, crid a sa meva mama i ve. Jo me pensava que era un fantasma. Domés sumiava.

 

 GRUP 2

Escoltem el conte “El monstre de colors” a l’espai de les emocions. Aquest conte tracta diversos sentiments: la ràbia, la tristesa, l’alegria i la por. A través d’aquest conte hem iniciat una conversa per saber quan ens sentim igual que el monstre. Els diàlegs estan escrit tal i com els alumnes pronuncien i diuen les paraules.

GROC- ALEGRIA

Margalida: Avui sa meva padrina m’ha donat un regal perquè dimarts vaig fer es anys i era un conte que se veia que era redó i se veia per tot.

Marc: Jo no sempre estic content.

Marta: Quant estàs content?

Marc: Qualque pic sí, i qualque no. Pues quan me regalen una cosa. També estic content per altres coses, per fer feina i per jugar a nes corral i per jugar amb sos cables. Tot això me fa content.

Abdon: Jo estic content per anar de paseos sempre.

Guillem A: Estic content quan jug amb sos playmovils.

Trihana: Estoy contenta.

Inès: Quan me deixen jugar amb sa meva tablet.

Toni: Quan posen música.

Maria: Quan jo estic contenta és per si vaig de paseo estic contenta, si veig es meu papa i sa meva mama que estan de viatge. Quan estic amb sos meus padrins, quan estic amb sa meva padrina des muli estic contenta.

Marc: Jo conec sa mama de na maria, me talla es cabells.

David: Quan es papa noel trae regalos.

Marta: Cada dia esteim contents per qualque cosa.

Iker: Es papa noel me va dui xocolate.

Aleina: Quan estam jugant.

Ali: Juga.

BLAU- TRISTESA

Toni: Jo estic trit quan es cavalls me fugen.

Maria: Jo estic trista quan es cans se perden. Jo ja no en tenc que me rovegava totes ses jugetes i l’hem duit a una foravila.

Abdon: Jo estic trist perquè no volia anar amb so coxe.

Guillem A: Quan se’n va de vacacions en Guillem Roman que es és meu millor amic.

Aleina: Quan es meu pare sen va ell tot sol a una cosa.

Marc: Quan me’n vaig a pescar i no pesc cap peix. Un pic hi vaig anar i no vaig pescar cap peix.

Marta: Però no passa res si no pescam. Vares anar i vares estar amb so papa.

Inès: Jo estic trista quant sa meva mama i es meu papa no me deixen quedar amb ells.

Margalida: Quan qualcú me pega.

Aleina: En marc m’ha pegat a nes pati.

Marc: No es vera, jo no li he pegat a nes pati.

VERMELL- RÀBIA

Marta: Hem de mirar de respirar i no pegar a nes altres quan estem nerviosos.

Marc: Noltros a s’escola feim tres respiracions.

Maria: Jo estic enfadada quan es meu papa i sa meva mama sen van de viatge.

Marta: Perquè t’enfades Maria?

Maria: Perquè si. A palma hi ha moltes juguetes.

Marc: Jo m’enfat pues quan es papas me castiguen. Això és lo que me fa més més més enfadar. Me’n vaig a nes meu cartó i tir totes ses juguetes enterra.

Marta: Està ben fet això? Això és igual que es monstre que quan esta enfadat fa coses que no hauria de fer. Heu de pensar que desprès ho haureu de reconar. No val la pena.

Toni: Ara estic enfadat perquè n’Iker m’ha pegat.

Marta: Que ha de fer? Li ha de pegar?

Margalida: No, l’ha de deixar

Marc: Sinó se faran mal.

Guillem A: Estic enfadat quan sa meva mama no me dona xocolate.

Inès: Jo estic enfadada quan sa meva mama i es meu papa no me dur sabates de llum.

David: Cuando sa meva mama no me deixa tomar helados.

Mart: Jo m’enfad quan es nins no m’escolten.

Abdon:  Sa meva mama esta enfadada perquè vol anar a palma.

Marta: Mos hem d’intentar tranquil·litzar.

Toni: Si mos enfadam mos hem de deixar.

NEGRE- POR

Margalida: Una nina des meu conte se pensava que hi havia fantasmes davall des seu llit i es seu papa hi va anar i li va mostrar que era un cinturon, una sabata i un mono.

Marc: A jo me fa por s’obscuritat. M’han  de posar es mòbil quan acaben es conte. Me dorm, me despert i vaig a nes cuarto des papa i sa mama.

Aleina: Quan jo estic sola de nit i sa meva mama se’n van i jo mir sa tele i he vist un fantasma. Quan mir sa tele escolt una cosa i m’assust.

Guillem A: Tenc por a sa fosca.

Marta: Perquè? Que vos fa por?

Guillem A: Perquè sa fosca te venen es lobos quan es de noche.

Sa meva mama diu qe en sa nit ve es Lobo.

Maria: Tenc por quan estic a sobscuritat des monstruos.

Marta: Hi ha monstres a sa fosca? No podeu estar a les foques?

Maria: Es nins no poden estar a sobcuritat perquè fa por.

Marta: Perquè fa por? Perquè  hi ha monstres? N’heu vist cap mai?

Maria: Si.

Marta: Quan sumiau?

Tots: Sí.

Inès: Jo tenc por quan me pens que estic a Palma.

Verd: calma

Aleina: Quan sa meva mare totes soles tranquil·letes.

Margalida: Es quan no me peguen.

Toni: Jo estic tranquil quan jug amb sos cavalls.

David: Estic tranquil con mi perro Tomeu.

Guillem A: Estic tranquil quan estic dormit.

Inès: jo estic tranquil·la quan me deixen jugar una estoneta.

Marc: Estic tranquil quan me deixen tot sol i estic comodo a nes meu llit, a sa meva llitera. 

GRUP 3
 

GROC- ALEGRIA

Indira: Molt.

Marta: Quan estau contents?

Neus: Amb sa teva mama?

Laura: Sí.

Paula: Quan estic amb sa mama i es papa. I també amb sa meva família amb na Magdalena i anar a nes parque.

Neus: Quan tenc sa meva mama, es meu papa i na Claudia.

Àlex: Amb mi mama.

Aaron: No ho sé.

Maria: Amb so meu papa i mama i sa meva cusina i es meus cosins.

Àngel: Quan vaig a comprar coses. Jo agaf ses coses i sa mama les posa dins es carro.

Mar: Con mi papa i mi mama llevan al parque.

Alicia: Quan me passegen amb so meu ca i sa meva mama.

Nassim: Molt.

BLAU- TRISTESA

Paula: Jo estic trista quan n’Emma no me don es guants i es palo i na Xesca sí.

Laura: Jo estic trista quan sa meva mama no me du a nes parque.

Indira: Quan mi madre no juega conmigo.

Neus: Quan sa mama me renya.

Maria: Quan sa meva mama i es meu papa se’n van i me deixen tota soleta a ca sa meva cusina.

Àngel: Quan me faig mal.

Mar: Como mi papa i mi mama no me llevan al parque.

Alicia: Quan me estic durmint m’assust.

VERMELL- RÀBIA

Indira: Quan sa meva mama me pega.

Neus: Quan sa mama me renya.

Marta: I que fas?

Neus: Me’n vaig a seure a nes sofà.

Paula: Quan estic enfadada en Pau i na Magdalena me renyen i me castiguen a un cuarto, estic enfadada.

Marta: I que fas quan estàs enfadada?

Paula: Esperant.

Laura: Perquè sa mama me pega.

Alicia: A jo també me pega a nes cul. I me renya molt eh.

Marta: Què feis quan esteis enfadades?

Àngel: Quan sa meva mama i es meu papa me tanquen dins es meu cuarto en clau.

Marta: I que fas quan estàs enfadat?

Àngel: Me quet a nes llit i me quet enfadat.

Maria: Amb sa meva mama tocs a nes culete. 

NEGRE- POR

Mar: Viene un monstruo.

Angel: Però los monstruós no existen.

Mar: Viene un duende a mi cuarto.

Àngel: Na mar diu que existeixen es mosntruos i jo li he dit que no existeixen.

Àngel: Es fantasmes. Però domés u sumi eh.

Maria:  Quan no veig es llum, dius mama i papa.

Marta: No t’agrada sa fosca.

Maria: no.

Alicia: A jo tampoc.

Maria: Me deixen es llum tacat des meu cartó. I jo tenc por.

Indira: Quan ningú ha fet un ruido i yo lo oigo.

Marta: De vegades pot ser un arbre, es vent...

Àngel: Pot ser una tormenta.

Laura: Jo tenc por de sa foca.

Marta: Com és?

Laura: Si ve cualcu i m’assusta.

Marta: Però a que no vé ningú?

Paula: Por de coxos. Perquè es cotxos me tropitgen i massusten.

VERD- CALMA

Laura: Jo estic tranquil·la quan dorm.

Àngel: Quan estic a nes cespet.

Neus: Quan tenc sa meva mama i esmeu papa.

Indira: Quan nadie me molesta y yo estoy jugant con ses pepes.

Paula: Quan estic tranquil, ningú no me toca asseguda. Quan ja estic tranquil fent sa feina.

El següent dia parlem de com ens sentim. Tothom diu que està content. Un nin demana diu:

- No pot ser que tothom estigui content.

- Millor si tothom està content.

- És molt raro.

 

2. Escollim un sentiment i els companys l'han dendevinar. 

3. Feim la màscara amb els colors treballats.